Com saber si tinc algun trastorn d’Ansietat?

ansietat        

L’Ansietat és un senyal automàtic i normal d’alerta que s’activa en les persones davant d’una percepció d’amenaça, risc o perill. Un cert nivell d’ansietat possibilita enfrontar-se a las situacions adverses, però quan els nivells d’ansietat són tan elevats que interfereixen en la vida i el rendiment de la persona que la pateix, cal que pugui ser tractada.
Hi ha diversos tipus de transtorns d’ansietat categorizats. Entre ells són:

———–El trastorn d’ansietat generalitzada està caracteritzat pels següents símptomes:

• Excés de preocupació

• Inquietud, nerviosisme

• Fatiga

• Dificultat per concentrar-se o recordar

• Irritabilitat, mal humor

• Tensió muscular

• Dificultats a l’hora de dormir

La gent que pateix el trastorn d’ansietat generalitzada està sempre preocupada. També és característic el sentiment de desequilibri i descontrol en aquestes persones. La seva preocupació és un intent persistent i continu per averiguar com recobrar el control i evitar la vulnerabilitat. Lamentablement, la preocupació, en comptes d’atenuar la vulnerabilitat, crea més ansietat, fet que augmenta el sentiment de vulnerabilitat, creant un cercle viciós.

 

———– Els atacs de pànic o crisis d’angoixa es caracteritzen pels següents símptomes:

• Palpitacions

• Sudoració

• Tremolor

• Respiració deficitària

• Dolor o molèsties en el pit

• Nàusees

• Suaus dolors de cap o desmais

• Por a perdre el control

• Por a morir

• Adormiment o formigueix

• Sofocaments o calor sobtada

        Les persones que pateixen atacs de pànic experimenten una sèrie d’intensos i incòmodes símptomes físics de manera periòdica que es combinen amb pensaments sobre una imminent catàstrofe o desastre. Els atacs de pànic normalment apareixen de manera sobtada i són molt desorientadors. Poden ser tan traumàtics que la persona comença a viure atemoritzada pensant en una repetició en el futur.
 

————--L’Agorafòbia es caracteritza per l’aparició d’ansietat o comportaments d’evitació en llocs o situacions on resulta difícil escapar, o bé on sigui impossible trobar ajuda en el cas que aparegui en aquest moment una crisi d’angoixa o símptomes similars a l’angoixa ( Ex: transports públics, grans magatzems, cinema, etc.).
 

————–La Fòbia específica es caracteritza per la presència d’ansietat significativa davant de situacions o objectes específics temuts, el que acostuma a donar lloc a comportaments d’evitació ( Ex: por als gossos, a les injeccions, a volar amb avió, etc. ).
 

————-La Fòbia social es caracteritza per la presència d’ansietat significativa com a resposta a certes situacions socials o actuacions en públic del propi individu, el que sol donar lloc a comportaments d’evitació.
 

———–-El trastorn obsessiu-compulsiu es caracteritza per

– Pensaments recurrents, persistents i intrusius que poden causar un augment de l’ansietat ( anomenats obsessions ).

– Conductes repetitives que la persona se sent obligada a realitzar per recobrar el sentit de control, i per neutralitzar l’ansietat ( anomenades compulsions ).

       La persona que té obsessions intenta sovint ignorar o suprimir aquests pensaments o impulsos o bé neutralitzar-los mitjançant unes altres idees o activitats ( o sigui, les compulsions ). Per exemple, una persona plena de dubtes sobre si ha desconnectat el forn intenta neutralitzar-los comprovant un cop i un altre que efectivament es troba apagat. Les compulsions es defineixen com comportaments ( per ex, rentar-se les mans, posar en ordre objectes, comprovacions ) o actes mentals ( per ex, comptar o repetir paraules en silenci ) de caràcter recurrent, i el propòsit de les quals és prevenir o aliviar l’ansietat o el malestar, però no proporcionar plaer o gratificació. Per exemple, les persones que estan obsessionades per la possibilitat de tenir una malaltia, poden aliviar aquest malestar mental rentant-se les mans fins que se’ls arruga la pell.
 

————-El trastorn per estrés agut es dóna si després d’un succés altament traumàtic, on la persona s’ha vist implicada en fets que han representat un perill real per la seva vida, apareixen els següents símptomes:

• por, deseperança o horror intensos

• sensació d’embotament, o manca de reacció emocional

• reducció del coneixement del seu entorn

• desrealizació ( percebre el món extern com a estrany o irreal )

• despersonalització ( sentir-se separat del propi cos o dels propis processos mentals, com si es tractés d’un observador exterior ).

• amnèsia dissociativa ( per ex., incapacitat per a recordar un aspecte important del trauma ).

• Tornar a experimentar el trauma en forma d’imatges, pensaments, somnis, sensació d’estar revivint l’experiència i malestar en exposar-se a objectes o situacions que recorden l’esdeveniment traumàtic.
 

—————–Si aquests símptomes duren més d’un mes, parlem d’un trastorn per estrés postraumàtic.

Anuncis