Cristina Conill

Què és l’autoestima?

L’autoestima és la reputació, l’estima, o el valor que ens donem a nosaltres mateixos. És la percepció avaluativa de nosaltres mateixos, que es basa en el conjunt de pensaments, sensacions, sentiments, creats al llarg de la vida, fruit de les experiències que hem anat vivint.

L’autoestima no és un factor fixe, sinó que pot anar variant en els diferents moments vitals, i també sol diferir, en una mateixa persona, segons les diferents competències o àrees en què sigui avaluada. Així, per exemple, una persona pot tenir una autoestima molt elevada quan considera el seu status laboral, però en canvi la pot tenir més disminuïda quan considera la seva àrea personal.
L’autoestima es relaciona directament amb la conducta. Una autoestima elevada comporta accions a favor del progrés personal, i la conseqüència d’aquestes accions, que té una alta probabilitat de ser positiva, porta a un augment de l’autoestima inicial, de manera que es produeix un cercle virtuós. De la mateixa manera, una baixa autoestima també es veurà reflexada, en general, en una conducta més inhibida, i amb menys efectes satisfactoris pel subjecte.
Però és important considerar que l’autoestima no implica haver assolit determinades fites, com per exemple objectius que el medi cultural ens marca: posició laboral, tenir família, estatus social, etc. Aquests assoliments són variables i depenen de molts factors, mentre que l’autoestima hauria de ser un valor constant en nosaltres, ja que el que valem com a éssers humans és sempre el mateix. Hauríem de considerar-nos molt especials, pel fet de ser éssers vius, plens de facultats, i meravellar-nos d’aquest fet constantment.

Com diu el psicòleg Walter Riso, l’autoestima té quatre pilars fonamentals:

– L’autoconcepte: És important tenir una idea de nosaltres mateixos positiva, i acceptar-nos sense reserves, amb les nostres limitacions.

– L‘autoimatge positiva: Que quan et miris al mirall t’agradis. Cal baixar els estàndards de bellesa, i pensar que cada edat té la seva bellesa.

– L‘autoeficàcia: Cal autoafirmar-se que “Sóc capaç”, i que això ens permeti atrevir-nos a córrer riscos i a realitzar els projectes que ens proposem.

– L‘autoreforç: Premiar-se i donar-se gustos pel simple fet d’estimar-nos a nosaltres mateixos.

Les persones amb una autoestima elevada tenen nivells menors d’agressivitat, depressió i ansietat ( toleren millor l’estrès ), i per tant, millor benestar psicològic.

Com augmentar l’autoestima?

Per millorar l’autoestima, en primer lloc, i com a tècnica més important, dintre la Psicologia Cognitiva, es pot treballar amb la Reestructuració Cognitiva. Amb aquesta tècnica es pretén modificar les autoverbalitzacions negatives sobre un mateix, detectant les distorsions o errors en el processament de la informació, que contenen aquests pensaments. Creiem, així com el psicòleg nordamericà David Burns, que és la tècnica més efectiva per tal de millorar l’autoestima. O sigui, que, el que més elevaria l’autoestima del pacient seria que pogués arribar a canviar les seves creences limitants i negatives sobre la seva persona, més que alguns imputs elogiadors per part del terapeuta, tot i que un context terapèutic, on es produís una bona aliança entre pacient i terapeuta, i un clima on el pacient se sentís acollit, ja provocaria, per si sol, una estimulació d’aquesta autoapreciació.
Un cop la persona ja ha vist qüestionades les seves creences més negatives, també és important que aprengui a descobrir les seves fortaleses. Dintre de la Psicologia Positiva, corrent sorgida el 1990, i gestada per Martin Seligman, professor de la Universitat de Pensilvània, trobem un test, creat per aquest mateix autor, amb el nom de ” Questionari VIA de les fortaleses personals “. És un test que descobreix les 24 fortaleses del caràcter de la persona, i les ordena de major a menor pes, o rellevància.
També hi ha d’altres qüestionaris d’aquest tipus, sobretot en l’àmbit laboral, però aquest test de Seligman és interessant perquè abarca també competències més psicològiques i fins i tot espirituals, o morals.

Després de veure quin és el nostre potencial, cal pensar què podria treballar per arribar a ser el que jo desitjo, plantejant-nos objectius que poguem assolir, corrent riscos si cal i aprenent dels fracassos, i pensant que el fracàs no és una forma “d’abaixar-nos un graó”, sinó que és una forma d’aprenentatge, una experiència.
És condició necessària, per aconseguir una bona autoestima, tal i com apunta Nathaniel Branden, que la persona adquireixi un major coneixement de si mateix i que aprengui a viure conscientment, la qual cosa implica respecte pels fets de la realitat, tant els del nostre món interior com exterior. És viure responsablement amb la realitat, sense autoenganyar-nos.
També cal que la persona aprengui a acceptar-se, tenint present que acceptar no vol dir necessàriament que li agradi allò que percep. Una tècnica per aprendre a acceptar-nos, és mirar-nos al mirall cada matí dos minuts i dir-nos: ” Siguin quins siguin els meus defectes o imperfeccions, m’accepto a mi mateix completament “. També podem contemplar-nos despullats i decidir veure’ns atractius, mirar-nos amb afecte…

És important controlar els pensaments i parlar-nos en termes positius, en termes de solucions, atribuint la causa dels nostres èxits a causes internes ( gràcies a nosaltres mateixos ), estables ( sol passar-me sempre ) i globals ( en totes les situacions ); i atribuir la causa dels nostres fracassos a causes externes ( a causa dels altres ), inestables ( no sol passar sempre ) i específiques ( només succeeix en algunes situacions ). D’aquesta manera, encara que objectivament contemplem la realitat de manera un pèl esbiaixada, aconseguirem sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. S’ha estudiat a psicologia que els depressius són les persones més objectives , per tant una mica de subjectivitat sembla ser més beneficiós psicològicament , sobretot si és un biaix a favor del pensament positiu .

També cal deixar de buscar obsessivament l’aprovació dels altres, ja que l’única aprovació que necessitem és la nostra. És precís eliminar l’enveja i la comparació amb els altres, ja que aquesta és una manera de rebaixar-nos a nosaltres mateixos.

Cal, així mateix, treballar sobre la memòria dels nostres èxits, pensant en tot allò que hem fet bé, que hem aconseguit, tot allò de què estem satisfets a la vida que hem creat nosaltres mateixos. Per exemple: Si jo he aconseguit tal càrrec laboral, he aconseguit enamorar la meva dona, etc. deu ser que quelcom tinc de bo…Recordant, però, com ja hem dit, que el valor d’un mateix no és igual als assoliments que s’han aconseguit, i que encara que no haguéssim “lograt” res a la vida tindríem igual valor que algú amb gran “èxit”, ja que el valor d’un ésser humà és constant i a causa del fet de ser una persona humana.
Altres aspectes importants per millorar l’autoestima són: Canviar tot allò que no ens agradi i acceptar el que no es pot canviar, prendre les regnes de la pròpia vida, afrontar els problemes sense demora, practicar nous comportaments, no exigir-se massa, cuidar la salut ( esport, bona alimentació, etc. ), fruïr del present, i ser independents, aconseguir una bona autonomia, clau pel benestar psicològic.