ESTRATÈGIES PER A SUPERAR LA IRRITACIÓ

     

             La ira o irritació, un estat psicològic o alteració emocional, ens perjudica en gran mesura, ja que genera substàncies en el cos que danyen els òrgans corporals i provoca que les cèl·lules del nostre organisme s’excitin, la qual cosa afavoreix que es pugui desenvolupar càncer i altres patologies clíniques.

      Molts clínics han cregut que el sol fet de desfogar aquesta ira, esbravar-se és la solució per remeiar aquest estat psicològic, però estudis recents fets al Japó ens indiquen tot el contrari. En aquestes investigacions, s’ubicava a executius en cambres on disposaven de coixins, etc., material amb què podien desfogar la seva ira continguda, i se’ls donava la consigna que així ho fessin. El resultat dels estudis va ser, sorprenentment, que la seva irritació, després de repetits “desfogaments” en comptes d’alleujar-se augmentava encara més, la qual cosa ens porta a concloure que és molt més adequat aprendre a transformar la nostra irritació, fins fer-la desaparèixer o si més no, minimitzar-la, que no pas simplement desfogar-la.

     Cal fer, però, una puntualització tenint en compte el que apunta Antoni Blay, i és el fet que la capacitat de lluita, la combativitat, és positiva, sempre i quan no ens porti a irritar-nos i fer mal a l’altre, sinó a superar-nos i a defensar-nos. Tampoc cal confondre l’expressió vehement, amb certa energia, de l’expressió amb irritabilitat, tot i que la frontera entre ambdues pugui ser molt fina.

     Tal i com diu el psicòleg cognitiu David Burns, hi ha una irritació adaptativa, la qual ens serveix, per exemple, per evitar que un nen de 3 anys sigui atropellat per un vehicle, quan s’hi està precipitant; i una irritació que no és adaptativa, que ens provoca frustració, que ens danya corporalment i que perjudica el nostre entorn.

 Les estratègies a seguir per superar la irritació són les següents:

1.   Tenir molt clar que ningú ni res pot fer que perdis la paciència i que t’irritis, només tu mateix/a.Són els teus “pensaments violents” els que creen la teva còlera. Aquesta idea et beneficia, ja que et dóna l’oportunitat d’arribar a controlar-la i escollir com et vols sentir.

 2.   Buscar solucions creatives: Quan et posis nerviós, pregunta’t si pots canviar la situació, si el problema té solució.

 3.   Fer servir l’humor: L’humor és incompatible amb la ira. El podem utilizar per exagerar les nostres exigències, ja que sovint quan ens enfadem estem desitjant que les coses succeeixin de manera idealitzada, com si estéssim en un món perfecte, on tot funcionaria segons els nostres desitjos.Ex: Hauríem de fer una llei anti-cues-i riure-se’n-.

 4.   Canviar de punt de vista : Considerar allò positiu en comptes d’allò negatiu, el que funciona en comptes del que no marxa com desitjaries.

 5.   Pensar que els altres no ho han fet a propòsit per molestar-te, que ha estat resultat de l’atzar. Això fa que la ira perdi intensitat.

 6.   Escriure les avantatges i les desavantatges de sentir-se irritat. Preguntar-se si són majors els costos o els beneficis.

 7.   Refredar pensaments: Anotar en una columna “pensaments acalorats” i substituir-los per “pensaments freds”, més objectius, menys pertorbadors.

Els pensaments que generen ira en general contenen Distorsions cognitives, com ara: Etiquetació, lectura del pensament ( treure conclusions de què hi ha a la ment dels altres sense tenir cap fonament), magnificació ( exagerant la importancia d’un fet negatiu ), “hauria de” ( els altres o les situacions haurien de ser perfectes ). La correcció de les distorsions disminueix la ira.

 8.   Portar un Registre diari de pensaments disfuncionals.

 9.   Tècniques d’imaginació: Transformar les imatges pertorbadores en altres imatges menys dramàtiques i més còmiques; i aturar les imatges que passen per la ment, distraient-se, anant a córrer, cuinar, llegir un llibre, etc.

 10. Reescriure les regles:   Si tens una regla amb l’”Hauria de” ( ex. En Joan hauria de passar més temps amb mi ), reescriure-la de manera més realista.

 11. Aprendre a esperar allò absurd: Quan algú immadur ens fa mal, hem de dir-nos que aquella persona hauria d’haver actuat d’aquella manera ( a causa de la seva immaduresa ) i no segons les nostres expectatives. Llavors, puc començar a modificar la meva manera de reaccionar cap a ella:

– Puc agrair-li que ho faci, ja que és el que ella ‘hauria de fer’

– Puc decidir no estar enfadat

– Puc preguntar-me: ¿ Vull donar a aquesta persona tant poder sobre mi, que fins i tot em faci perdre l’autoestima?

 12. Manipulació conscient: Recompensar la conducta desitjada enlloc de castigar la conducta indesitjada.

13. Estratègies de Negociació:

 a) En comptes de renyar, felicitar a l’altre pel que ha fet bé. Després mencioni el problema amb tacte i expliqui-li amb calma perquè vol que ho arregli.

b) Desarmi’l si l’altre discuteix, trobant una manera de coincidir amb ell.

c) Aclareixi el seu punt de vista una altra vegada amb calma i fermesa.

d) Eviti etiquetar-lo.

 14. Ser empàtic: L’empatia és l’antídot a la irritació. Quan entenem per què l’altra persona actua de la manera que ho fa, aquest coneixement tendeix a desmentir els pensaments que generen la nostra ira.

 15. Assaig cognitiu: Imaginar una situació pertorbadora on vostè es mostri irritat, anotar pensaments violents i substituir-los per pensaments més freds, i a continuación imaginar que se sent serè i relaxat i que maneja la situación amb tacte i eficacia. Practicar-ho cada nit. Poden haver-hi diferents solucions depenent del cas: Ser empàtic, parlar amb decisió o modificar les expectatives.

 16. Finalment, reflexionar: ¿ Li convé enfadar-se? ¿Serà beneficiós per a algú?

No és veritat que es convertirà en un robot sense sentiments si no s’irrita. En realitat, quan s’alliberi d’aquesta amarga irritabilitat, sentirà major pau, vigor, alegria i productivitat, i experimentarà una sensació d’alliberament.

   Finalment, una dada esperançadora és la que apunta Eduard Punset quan afirma que en tot el món en general la violencia ha disminuït, i l’altruïsme augmenta, encara que amb la visió polaritzada en els conflictes que rebem dels mitjans de comunicació no ens ho pugui semblar.

Bibliografia

 -Burns, David.Sentirse bien. Editorial Paidós, 1980.

-Thalmann, Y.Alexandre. Cuaderno de ejercicios para vivir la ira en positive. Terapias Verdes, 2011.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s