PSICOTERÀPIA

     PSICOTERÀPIA COGNITIVA

puzzle cervell

    ” Som el que pensem, tot el que som sorgeix dels nostres pensaments, amb els nostres pensaments fem el món.”

       Buddha

 

     La Psicoteràpia Cognitiva és un procediment actiu, directiu, estructurat, que s’utilitza per tractar diferents alteracions psicològiques. Es basa en el supòsit teòric que els efectes i la conducta d’una persona estan determinats en gran mesura per la manera que té aquesta persona d’estructurar el món.

Les tècniques terapèutiques van encaminades a identificar i modificar les conceptualitzacions distorsionades i les falses creences en les quals es basen aquestes cognicions o pensaments.
El terapeuta cognitiu ajuda al pacient a pensar i a actuar d’una manera més realista i adaptativa en relació amb els seus problemes psicològics, reduint o eliminant així els símptomes.

 En la Psicoteràpia Cognitiva es tracta d’identificar, amb l’ajut del terapeuta, les distorsions cognitives, o errors en el processament de la informació, que contenen els nostres pensaments.

Algunes d’aquestes distorsions cognitives són:

 

Pensament tot o res Tendència a avaluar les seves qualitats personals recorrent a categories extremes, blanc-o-negre.

Generalització excessiva Considerar un sol fet negatiu com una derrota.

pessimisme

Filtre mental Fixar-se només en un detall negatiu d’una situació i percebre que tota la situació és negativa.

Desqualificar allò positiu– Transformar experiències neutres en negatives, rebutjant les experiències positives com si “no comptessin”.

Conclusions precipitades– Fer una interpretació negativa encara que no existeixin fets definits que fonamentin convincentment la seva conclusió. Tipus:

             –Lectura del pensament Pressuposar que un altre pensa malament de tu, sense averiguar si això és així.

             –Error de l’endeví Preveure que les coses aniran malment, i estar convençut que la seva predicció és un fet ja establert.

Magnificació ( d’errors ) i minimització ( de qualitats ).

Raonament emocional– Suposar que les seves emocions negatives reflexen necessàriament la realitat. “Ho sento, llavors és veritat”.

Enunciats “hauria de”– Tractar-se de motivar amb “hauries de” i “no hauries de”, com si algú hagués de castigar-lo, fent-lo sentir pressionat i ressentit.

Etiquetació– Definir-se amb etiquetes negatives, que sovint són massa simplistes i errònies.

Personalització– Decidir que un fet negatiu és culpa seva quan no ho és.

 

Amb la Tècnica de la Teràpia Cognitiva, un cop detectat els pensaments autocrítics i identificades les distorsions cognitives que contenen, es generen unes respostes més racionals i adaptatives, associant a cada resposta l’emoció que va lligada a cada cognició.

 

 

 TERÀPIA COGNITIVO-CONDUCTUAL ( TCC)

               És un tipus de Psicoteràpia que representa una fusió de la Psicoteràpia Cognitiva ( la qual treballa els pensaments ) i la Psicoteràpia Conductista ( la qual treballa en modificar conductes ).

Parteix del supòsit que els pensaments, les emocions i la conducta estan interrelacionats: Un canvi d’ells afecta als altres 2 components.

L’objectiu de la teràpia és modificar esquemes cognitius disfuncionals i els pensaments automàtics derivats, i modificar conductes. Enlloc de buscar les causes del trastorn en el passat, la Teràpia Cognitivo-Conductual busca solventar les dificultats de la persona en l’ “aquí i l’ara”.

Tècniques:

– Reestructuració cognitiva

– Entrenament en Respiració i Relaxació

– Exposició

– etc.

S’ha demostrat que és útil tractant:

Ansietat

Depressió

Pànic

Agorafòbia i altres fòbies

Fòbia social

Bulímia

Trastorn obsessiu-compulsiu

Trastorn d’estrés postraumàtic

Esquizofrènia

La TCC és millor que els tranquil•litzants ( En un estudi recent, es va concloure que 50% dels que prenien tranquil•litzants tenien Alzeihmer a posteriori) i que els antidepressius.

 

 

                                                                PSICOTERÀPIA POSITIVA

happiness

  •       La Psicoteràpia Positiva, corrent nascuda a finals dels anys 1990, tracta temes ignorats en la Psicoteràpia tradicional, com són la felicitat, el benestar psicològic, l’autoconeixement, l’autoestima, les fortaleses i virtuts humanes, la resilència, la saviesa, la consciència plena ( o Mindfulness ), els estats d’ànim i les emocions positives: alegria, humor, satisfacció, interès…
  • La Psicoteràpia Positiva inclou aquells elements del conjunt del procés psicoterapèutic que utilitzen el treball amb les emocions positives per ajudar a superar el malestar i extreuen de l’adversitat elements de fortalesa, aprenentatge i resistència que mitiguin i previnguin el dany futur i permetin un major desenvolupament personal.La persona aconsegueix ser més resistent a l’adversitat, gràcies que les emocions positives prevenen i minimitzen l’aparició present o futura d’emocions negatives.
  • Des d’aquesta Psicoteràpia s’intenta que el pacient no intenti controlar constantment a un mateix o al medi, sinó que l’accepti, prestant més atenció al present i menys al futur, valorant la realitat per sobre les expectatives
  • És important, dins d’aquest marc:

    • Tenir una vida plena i amb sentit ( propòsit vital ).

    • Prendre consciència de les pròpies emocions i la capacitat de regular-les i acceptar-les tal i com són.

    • Desenvolupament de la riquesa interior, creixement personal o autoacceptació.

    • Compromís amb la realitat per poder transformar-la.

    • Relacions interpersonals plenes.

Anuncis